JOIERIA CONTEMPORANIA

Projecte joieria contemporania( en parelles)

Disseny d'una joia o col.leccio,contemporania i experimental
( objecte  per el cos) i el seu packaging( amb la marca o nom de la peça) i la imatge grafica( fotografia, fotomuntatge publicitari...)
tenin en compte la reutilitzacio i el reciclatge de materials,
ergonomia ,funcionalitat,ecologia i comunicacio.


lliurament :
-revisió d'esbossos i idees:8 de març
-exposició:5 abril

l' exposicio consistira a explicar i mostrar el treball  al bolg i fisic :
-idees,recerca,esbossos,proves amb el material,funcio,manipulacio,
-disseny del nom o marca o col.leccio
-forma i material del pack
-imatge  publicitaria del projecte amb: fotografia i tipografia  

mini sel.leccio de links de joieria contemporania:
Projecte : RING A DAY  2010
http://www.flickr.com/photos/cclb/sets/72157622993507607/with/4271941462/

http://www.velvetdavinci.com/show.php?sid=33

http://www.mardecolorrosa.com/


i...tambe  fes la teva propia recerca...

 El seguent text us ajudara a trobar-hi sentit i un concepte al vostre projecte

LA JOIERIA  

Podríem definir la joieria com un tipus d'objectes personals, més aviat petits i d'incalculable, per 

subjectiu, valor (im)material. Les joies designen poder, perpetuen fidelment emocions i records i 

sobretot, posseeixen un misteriós engranatge amb el qual s'activa el nostre desig de seducció o, 

finalment, de comunicació, des de primera fila, just sobre la nostra pell. La joieria contemporània 

és una tendència internacional que potencia aquest vessant expressiu de la joieria, i la converteix 

en un estimulant camp de recerca plàstica i conceptual.  

En els últims anys, els joves creadors han hibridat la joieria contemporània amb les arts visuals i 

les tendències més experimentals del disseny, sense oblidar per això la seva pròpia identitat. 

L'eclecticisme, la fascinació per la banalitat, l'intimisme o el bricolatge són estratègies 

compartides, que posen en evidència una clara afinitat d'interessos i fan difícil i potser 

prescindible, en certes esferes de la creació actual, la distinció entre artistes i dissenyadors.  

Què és una joia? Segons el Diccionario de Símbolos de Juan-Eduardo Cirlot, les joies representen 

veritats espirituals. Les pedres precioses dels vestits, dels penjolls i els braçalets de les princeses 

són símbols d'un saber superior. Sovint aquestes joies formen part de tresors amagats, 

custodiades per serps i dracs, perquè aquest saber superior -diu Cirlot- resideix en el fons del 

nostre inconscient com a l'interior d'una gruta: només el coneixement i l'experiència lligats a la 

vida, ens permetran trobar el camí. Les joies han estat tradicionalment un símbol de bellesa i 

perfecció, de riquesa material, dipositàries d'una força i d'una fascinació gairebé màgiques. 

Sense renunciar a l'essencial d'aquesta simbologia, el segle XX ha eixamplat extraordinàriament 

les fons i els materials, els usos i la significació de la joia. A més de la joieria tradicional, que 

elabora materials precisos, ha sorgit la joieria com a disseny, lligada a les tendències de la moda. 

Al seu costat, la joieria contemporània desenvolupa totes les possibilitats plàstiques i conceptuals 

de l'art dels nostres dies. Des de les joies que Max Ernst o Salvador Dalí van fer als anys 

cinquanta fins a les creacions de Manfred Bischoff o Ruudt Peters, veritables clàssics 

contemporanis, els artistes del segle XX han trobat en la joieria un camp obert per a 

l'experimentació. Una gran part del seu treball ha anat dirigit a 'deconstruir' la joia, amb l'objectiu 

de qüestionar els codis corporals, econòmics i socials que en determinen el valor en el món d'avui. 

Amb les recuperacions dels materials nobles, al final dels anys vuitanta, els artistes tornen a 

disposar de totes les possibilitats plàstiques per crear objectes únics que puguin ser el vehicle 

d'aquella veritat secreta, aquell coneixement interior de què parlava Juan-Eduardo Cirlot.  

Si pel carrer féssim una enquesta amb la pregunta 'què els suggereix la paraula joieria?' podem 

estar segurs que un gran nombre de persones respondria: 'diamants'. L'or lluent i altres gemmes 

vindrien a continuació, i després encara riquesa, glamour… de ben segur costaria trobar algú que 

es desviés de l'aclaparador protagonisme dels reis del món mineral o de la visió hollywoodiana de 

la joia. Què passaria si poguéssim sotmetre l'imaginari col·lectiu a una mena d'amnèsia selectiva, i 

aconseguíssim separar la joieria de la joieria? Doncs que, de cop, ens trobaríem davant d'uns 

objectes més aviat petits i d'incalculable, per subjectiu, valor (im)material. Serien objectes que 

designen poder, que perpetuen fidelment emocions i records, i sobretot, que posseeixen un 

misteriós engranatge amb el qual s'activa el nostre desig de seducció o, finalment, de 

comunicació, des de primera fila, just sobre la nostra pell.[…] 

Al principi de la dècada del 1960 va cristal·litzar el moviment internacional de la joieria 

contemporània. Els seus promotors defensaven precisament la idea de la joieria que acabem de 

descriure. Aquest canvi d'apreciació, en un moment de revolucions juvenils i himnes a la llibertat, 

convertí la joieria en una opció artística. Qualsevol material era vàlid […] Aquesta generació de 

joiers, que actualment gaudeix d'un gran prestigi, ha generat un circuit de galeries especialitzades 

i és present a museus d'arts decoratives i d'art contemporani d'avui del món, amb la qual cosa es 

posa en evidència la dificultat actual de classificar les disciplines creatives que es mouen entre 

l'art, l'artesania i el disseny. […] 

En comparació de les dels mestres (els que s'iniciaren als 60), les propostes dels alumnes (dels 

creadors actuals) es plantegen d'una manera diferent al moment de l'eclosió de la joieria 

contemporània perquè, actualment, ja no predominen projectes o utopies socials de gran abast. 

Davant la militància dels joves del 68 ara trobem una certa neutralitat. L'espai de creació d'aquests 

joves joiers també ha sofert un canvi d'apreciació i s'assembla més a una cuina o un laboratori que 

al taller d'un geni o de la base d'operacions d'un revolucionari que vol canviar el món de la joieria. 

En conseqüència […] un altre tret diferencial és mostrar-se més receptius als intercanvis i a les 

contaminacions de processos i estètiques d'altres camps, des de l'antropologia fins a la cirurgia 

plàstica, des de les labors de l'àvia fins al disseny gràfic. 

Mònica Gaspar. Luxe Interior. Joieria Contemporània Internacional. Barcelona: CaixaFòrum, 

Fundació 'la Caixa' 2003.